Berga fou la capital de l’excursionisme de tots els qui parlem català, valencians, mallorquins (i de totes les Balears i Pitiüses), catalans, rossellonesos, andorrans i algueresos. El CEC va ser l’organitzador i tot va funcionar de meravella. Centenars de joves, i no tant joves, van pujar a Berga. Feia goig de veure la ciutat envaïda per catalanoparlants de tots els accents.La concertació dels centenars d’excursionistes es feia davant de l’antic Pavelló d’esports a primera hora del mati i amb un ordre impressionant.
Va haver-hi excursions a tot el territori comarcal del Berguedà, les botigues eren plenes a vessar, tots els hotels de la comarca eren plens. Berga semblava una ciutat turística i tot. La gent anava amb aquella mena de plànol que donen a l’oficina de turisme cercant coses pels voltants del carrer Major.
Va haver-hi actes culturals al Pavelló de Suècia. Els conferenciants foren personalitats Josep Noguera, Carles Seuba (que va presentar el seu documental de Patum) o mossèn Ballarín, que va omplir-ho tot. Es van haver d’obrir les portes per encabir els centenars d’assistents.
L’organització va demanar-me si els podia acompanyar per explicar una mica què és i què representa el Pi de les Tres Branques. Evidentment, vaig anar-hi entusiasmat. El bon amic Ramon Minoves va pujar-m’hi en el seu cotxe per poder esperar el prop d’un centenar d’excursionistes. Fou simbòlic, emotiu, d’allò que mai més oblidaré. Tots els accents de la nostra llengua sota el Pi, el vell somni de Verdaguer s’ha complert. Valencians de la Safor, mallorquins de Manacor, rossellonesos i més d’una dotzena d’algueresos. Tots sota el Pi Vell, ja mort i mutilat, i sota el Pi Jove esplendorós i clamant als quatre vents la llibertat.
En aquest matí de fred, tots contents vàrem cantar Els Segadors que ressonaren sota Estela i prop de la serralada de Queralt i, al Pi Jove, hi vàrem cantar el Cant de la Senyera. Va ser un dia de record i glòria. De ben segur que el gran Verdaguer deuria sentir els cants i crits de tots el qui, com ell, creiem en la unitat dels Països Catalans i ens vàrem aplegar sota el Pi de les Tres Branques, gràcies al seu poema.
